GHAZAL KHITOU 

  Hola, sóc la Ghazal i vaig emigrar de Siria. Vaig arribar aquí fa 4 anys, tenia 9 anys, perquè hi havia guerra al meu país. Quan vaig sortir de Siria vaig anar primer a Líban en un autocar perquè també hi havia molta més gent que havia de fugir. 

  Vaig quedar-me al Líban durant 1 any, i vaig haver de tornar a anar-me’n, vam agafar un avió (la meva família i jo), i vam venir a Espanya, ja que aquí era on vivia el meu tiet i era una mica més familiar. 

  Vaig notar molts canvis, ja que a Síria hi havia guerra. Allà havia d’intentar sobreviure, i aquí puc viure una vida més o menys “normal” i tranquil·la.

  M’agrada viure aquí, estic molt més segura i contenta.

 

  Gràcies!

Menjars, objectes i fotos importants/personals per a la Ghazal: 

Künafe: són unes postres de kadaif farcit amb formatge, a la cuina turca. El künafe de la Provincia de Hatay, al sud de Turquia, és especialment famós.

Baklava: és un plat de postres àrab molt típic: 

(Clica les imatges per trobar més infomació)

FABIOLA ROJAS

Hola, sóc la Fabiola. Els meus pares van emigrar, per dir-ho així, a Espanya.

El meu pare va venir de l'Uruguay amb 29 anys perquè allà no hi havia molt treball i perquè ja tenia un germà gran aquí a Espanya. Llavors, no es va haver de preocupar per l’hospedatge d’aquí.

La meva mare va venir amb 28 anys perquè ella també tenia una germana aquí. Va haver de deixar de viure amb la seva tia-àvia a Venezuela perquè tota les seva família estava aquí. També un altre motiu era perquè allà a Venezuela la seva tia-àvia i àvia havien mort i com no tenia familiars allà, va haver d’emigrar.

Allà, els meus pares eren obligatòriament religiosos i havien d’anar a resar cada diumenge.

Tots dos van arribar en avió, i per sort, no hi va haver cap problema.  

Menjars, objectes i fotos importants/personals per a la Fabiola: 

Mate: és una infusió preparada amb herbes.

Empanadas Uruguayas: son

uns dels clàssics menjars uruguays. Formen part de la cultura gastronómica uruguaiana

NAIRA FERDAOUS

  Hola, em dic Naira i els meus avis van emigrar a Barcelona.

  El meu avi va venir del Marroc i la meva àvia de Venezuela. Van arribar a Barcelona el 1950.

  La meva àvia va venir per Maduro, a Venezuela no hi havia menjar ni treball... i va haver d'emigrar. 

  Ella va venir amb la seva besàvia i la seva germana. El viatge va ser molt dur i pesat perquè anar amb un vaixell desde Venezuela fins aquí no és molt agradable. La meva àvia també em va explicar que va caure del vaixell, però per sort, la van poder rescatar.

  El meu avi va venir amb cotxe. Ell va haver d'emigrar per treball, també.

  Al marroc no es pot beure alcohol, i tampoc es pot fumar, en canvi, ara es fuma 2 paquets de cigarros al dia, però no beu.

  La meva àvia va notar que la gent era més educada aquí i que hi havia menjar als supers. Tot i així, també recorda que aquí, la gent era molt racista, i una Venezolana i un Marroquí no eren acceptats.

  Fa 2 anys es van separar i el meu avi va tornar al Marroc. Ara ja hi pot fumar i està amb una noia de 20 anys.

Menjars, objectes i fotos importants/personals per a la Naira: 

Cuscús marroquí: és un plat tradicional a la cuina del magrib.

DIEGO CASTEL

  Hola, sóc el Diego i vaig néixer a Venezuela. Vaig venir aquí, a Barcelona, per la situació del meu país: no hi havia menjar ni treball i no tenia la possibilitat de rebre una bona educació.

  Vaig arribar a Barcelona fa 5 anys. Per a mi, va ser molt dur perquè no tenia a la meva àvia ni als meus familiars, la cultura és molt diferent, canvia l’idioma, i la forma de viure.

  Aquí hi ha menjar i treball, però no hi ha la meva família. Els trobo a faltar, però em sento més segur.

Menjars, objectes i fotos importants/personals per al Diego: 

Pabellón: és un plat típic de Venezuela. Té arròs, carn, mongeta negra i plàtan.

Arepas: té pa, i dins hi pots portar el que vulguis: carn, pollastre, formatge, verdures...

El peluix: li van donar quan tenia 3 anys, i encara el té. Va anar amb ell durant el viatge.

DORINA PISARENCO

  Hola, em dic Dorina. Jo sóc de Portugal i els meus pares són de Moldàvia.

  Els meus pares van emigrar a Lisboa, Portugal, perquè era on el meu pare va trobar feina, i allà  vaig néixer.

  Vaig venir a Barcelona quan tenia gairebé un any,  perquè aquí era on hi vivia la meva tieta.

  Vaig venir amb cotxe. Anàvem la meva mare, el meu pare, el meu germà gran i jo, però com que era molt petita, no recordo el viatge. Va durar més o menys 11 hores i mitja.

  Trobo una mica a faltar els meus tiets de Portugal, però estic més contenta aquí, perquè la meva tieta de Barcelona em "tracta millor" que la d’allà.

Gràcies!

Menjars, objectes i fotos importants/personals per la Dorina: 

Pelmeni, és una massa que a dins hi ha carn, es posa a bullir i te’l pots menjar.

Ensaladilla Rusa, és típic de Moldàvia.

JADE FERRO

  Hola, em dic Jade i vinc de Perú, però els meus pares son d’Argentina.  

  Primer vivia a Argentina, però allà tenia molts problemes i vaig haver de viatjar cap a Perú. Vaig venir aquí fa 2 anys, quan en tenia 13, perquè jo volia estar amb els meus pares i aquí es viu millor que a Perú. La meva mare feia 13 anys que vivia aquí, el meu pare es va quedar a Argentina i no el veig des que tenia 2 anys. Jo vivia amb la meva àvia i amb ella vaig viatjar.  Vam agafar un avió cap a Amsterdam i des d’allà un altre fins aquí. Magrada molt el menjar d'alla, la meva mare encara me'l cuina.

Menjars, objectes i fotos importants/personals per la Jade: 

Skate Penny, quan ella no anava amb els patins anava amb l'skate.

Patins de "Soy Luna", es passava tot el dia patinant amb els seus patins.

Marcianos, són els "Calipos" de Perú.

SABINA FERRÉ

   Hola, em dic Sabina i he emigrat moltes vegades.

Vaig néixer a Sevilla i vaig estar allà gairebé 2 anys perquè el meu pare era professor.

Després vam anar a viure a Castelló, ja que la meva mare es d’allà. Vam estar allà fins que tenia 3 anys i mig. Després, ens vam mudar a Almeria perquè tota la família del meu pare és d’allà. Vaig viure fins que tenia 10 anys. Després vam tornar a viure a castelló amb la família de meva mare. Vaig estar molt de temps a Castelló, fins que vaig decidir estudiar Arquitectura, i em van donar 3 opcions, anar a treballar, a València, a Madrid o Barcelona. Vaig decidir venir aquí als 18 anys. Désprés, als 23 anys vaig viatjar cap a Alemanya durant 2 anys. Després vaig tornar cap a Barcelona altre cop, vaig trobar feina, i fins ara estic treballant aquí.

  A Almeria m’ho vaig passar molt be, vivia al camp... Era mes relexat. A castelló vaig estar també molt bé perquè era tot més ciutadà, i podia anar de festa amb els amics, no era tant roral. A Barcelona, he notat un canvi brutal perquè es molt mes gran…

   He tingut problemes amb els idiomes perquè per exemple a Castelló sabia parlar l’idioma, però no el sabia escriure, llavors, em va costar més adaptar-me, però en general, no he notat masses canvis que m’hagin perjodicat la vida aquí.

Menjars, objectes i fotos importants/personals per la Sabina:

paella-valenciana.jpg

Paella Valenciana, un dels seus plats preferits, de Valencia.

migas-con-chorizo.jpg

Migas, Las Migas (de pa) són un plat de pastors molt tradicional a Espanya. És una recepta d'aprofitament com la sopa d'all, ja que es fa amb el pa dur del dia anterior.

El seu cavall, un dels seus plats preferits, de Valencia.